dilluns, 21 de novembre de 2011

Garrotxa 7 – Parets 31


Derrota contundent a casa dels Teixons, que van pagar una mala primera part davant d’un equip que es va mostrar molt fort físicament i que va demostrar que té instint assassí davant de la línia de marca. A més, els garrotxins jugaven amb un equip molt mermat en efectius a causa de les lesions i presentaven 2 jugadors en la seva formació inicial que jugaven el seu segon partit i un parell més tocats físicament.
El partit, jugat sobre un camp molt pesat i molt moll, va començar prou bé pels garrotxins, ja que van tenir un cop de càstig a la línia dels 10 metres del camp del Parets, molt centrat i que Port va intentar transformar, però aquest cop no va estar tant encertat com amb el partit contra el Vic i no va poder avançar els Teixons.
De seguida, però el Parets va tancar els garrotxins a la seva 22 i en una jugada per davantera, que en aquests primers minuts es mostrava superior a la olotina, va aconseguir plantar l’oval dins la línia de marca del Garrotxa RC i establir els primers punts en el marcador. La transformació va acabar tocant el pal i no entrant, així el resultat quedava 0 a 5.
Només treure del mig camp, la pressió dels Teixons van fer que s’apropessin a la línia de marca vallesana i en una melé a 5 metres davant de pals, les ganes garrotxines es van menjar la melé vallesana i van fer que en Banti empatés a 5 el partit i posteriorment en Port avancés 7 a 5 els garrotxins.
Va ser un miratge, els vallesans van tornar a imposar la seva superioritat i després d’un molt bon xut buscant la touche des del mig del camp i posada a 5 metres de la marca, van tornar a jugar per davantera i un mal placatge garrotxí va fer que assolissin la seva segona marca i amb la posterior transformació es van posar davant per la resta de partit per 7 a 12.
A partir d’aquí un carrusel d’expulsions una per part dels teixons (en Punxa) i dues per part del Parets , van deixar els equips 10 minuts en inferioritat. Els garrotxins van ser incapaços d’aprofitar les dues superioritats i fins i tot els vallesans jugant amb 14 van aconseguir una altra marca per davantera, amb un altre errada defensiva en el placatge, aquesta marca va ser transformada pel Parets per posar distància amb el 7 a 19. Abans de la mitja part, amb una bona jugada a la línia quan ja estaven a 5 metres de marca els vallesans van buscar la superioritat a l’extrem i jugant 4 contra 2 van acabar posant el 7 a 24 que va ser arrodonit amb una bona conversió pel xutador vallesà que posava el 7 a 26 amb el que es va arribar a la segona part.
Aquesta segona part va canviar completament, amb una millora important en el joc tant ofensiu com sobretot defensiu per part dels teixons, que a més van saber interpretar millor l’arbitratge molt estricte i que van començar a placar millor, defensar millor els rucks (no entrant amb les mans ni enfonsant-los) a diferència del Parets i que van posar setge a la línia de marca vallesana sense conseqüències, tot i disposar d’una superioritat més i després passar a jugar 14 contra 14 per l’expulsió per baralla d’en Jose i d’un pilar vallesà. En una de les poques jugades que els vallesans es van espolsar el domini garrotxí de sobre van assolir la marca definitiva, jugant a la línia amb superioritat i posant el definitiu 7 a 31, ja que no van poder transformar.
A partit d’aquí, durant els darrers 15 minuts, amb un parell d’entrades de jugadors nous per part dels teixons degut a les molèsties de dos jugadors , el Garrotxa va posar setge a la marca visitant sense conseqüències degut a la pesadesa del camp, el molt fang que hi havia i el cansament físic dels jugadors, tot i tenir un parell d’opcions molt clares amb joc per davantera que va perdre l’oval en un parell d’avants, un cop quan ja plantaven la marca i l’altre a menys d’un metre. També en el joc a la mà de la línia de tres quarts dins la 22 que també en les obertures en superioritat després d’un bon treball de davantera van cometre 3 avants que podien haver resultat almenys una altra marca.
La setmana vinent desplaçament al sempre complicat camp de la Santboiana on sempre som molt ben rebuts.