dilluns, 23 de gener de 2012

Garrotxa 19 – Alella 7, va per en Pep

Partit marcat per la greu lesió d’en Pep, on els Teixons van poder brindar-li la victòria contra un rival directe en la lluita per la permanència.

Partit marcat en vermell en el calendari dels Teixons, que estaven obligats a guanyar per mantenir les esperances de seguir un any més a segona divisió i que afrontaven amb nombroses baixes, jugadors titulars tocats i poca banqueta.

El partit va començar dominat pel Garrotxa en els 10 primers minuts, posant pressió a la línia de marca visitant, però sense poder acabar d’imposar-se. Després, els maresmencs, es van treure de sobre la primera embranzida garrotxina i van passar a dominar el partit sense acostar-se a la marca local. El partit va entrar en una fase de joc dividit que es va trencar quan els Teixons, en una jugada d’atac des de mig camp, la davantera va fer arribar l’atac garrotxí a dins de 22 i la línea de tres quarts en una gran jugada va fer la primera marca, obra de Joan Albert que va plantar l’oval a l’escaire esquerra de la marca de l’Alella, posant el 5 a 0, que va arrodonir en Menes amb un excel•lent xut a pals que suposava el 7 a 0.

En aquesta jugada, però es va produir la jugada negativa del partit, quan un rival, va placar de forma retardada (fet que li va suposar una tarja groga i 10 minuts sense jugar) a en Pep i el va fer caure de mala manera amb ell a sobre provocant-li una greu lesió, que l’apartarà durant molt temps dels terrenys de joc.

Després de retirar en Pep els serveis mèdics el partit es va reprendre amb la mateixa tònica, joc al mig del camp amb lleuger domini visitant, però en una touche a 10 metres de la línia de marca maresmenca, mal tirada i que els va caure, en Baldó, molt atent, va recollir la pilota de terra i va entrar sense massa oposició a dins de marca per posar el 12 a 0, que marcava diferències i encarrilava molt bé el partit pels olotins. En Menes, tot i un excel•lent xut, la pilota va tocar el pal i va sortir refusada cap dins el camp i no va poder anotar 2 punts més pels Teixons.

Amb aquest resultat l’Alella va treure forces i jugant amb 14, però imposant el seu major pes en davantera va posar els Teixons contra les cordes i dins la seva 22, amb uns bona defensa garrotxina va provocar l’expulsió temporal d’en Carriel que deixava igualats els 2 equips pel què fa a efectius i en la següent jugada l’Alella va anotar per davantera el 12 a 5, que va transformar per deixar el 12 a 7 amb el que es va arribar a la mitja part just després de la transformació i amb els maresmencs jugant ja amb 15.

La represa, amb 14 jugadors pels olotins, va ser fàcil, van controlar el partit i no van passar massa sobresalts. I quan faltaven 10 minuts de joc, els visitants van intensificar els seus atacs, posant en més dificultats la defensa dels Teixons i quan més falta els feia, una errada en atac de l’Alella, va permetre una recuperació al mig camp d’en Joan Albert, que es va desfer dels seu marcatge amb un bon refús, va tenir metres per córrer i aprofitant la seva velocitat va fintar un parell de rivals i va plantar la pilota gairebé sota pals, posant el 17 a 7. En Pallàs, va transformar el xut i va deixar el 19 a 7 definitiu.

A partir d’aquí l’Alella es va resignar i no va inquietar més la línia de marca dels Teixons que tot i intentar-ho, l’esforç realitzat no els va deixar fer la quarta marca que els hagués donat el bonus ofensiu.

Només desitjar a en Pep una ràpida recuperació!

Pep! Pit i collons!!!