Forwards: John Barclay (Glasgow), Johnnie Beattie (Glasgow), Kelly Brown (Glasgow), Alasdair Dickinson (Gloucester), Ross Ford (Edinburgh), Richie Gray (Glasgow), Dougie Hall (Glasgow), Jim Hamilton (Edinburgh), Nathan Hines (Leinster), Allan Jacobsen (Edinburgh), Alastair Kellock (Glasgow), Scott Lawson (Gloucester), Moray Low (Glasgow), Alan MacDonald (Edinburgh), Euan Murray (Northampton), Alasdair Strokosch (Gloucester).
En Escocia lo han llamado la Revolución Robinson, mientras que el ex seleccionador de Inglaterra y entrenador de Bath prefiere hablar de "la teoría del caos". Titulares ambos grandiclocuentes para explicar la transformación de una selección que en los test de otoño ha tumbado a Fidji y Australia, primera vez en 27 años, con diez cambios en el equipo titular.
En delantera hay que sumar dos variables: el natural talento para los agrupamientos que tienen los escoceses en el ADN y el conocimiento de este ámbito que posee Andy Robinson. Australia puede dar constancia de ello. Los caledonios dieron un recital en el partido ante los wallabies de cómo trabajar los mauls. Las melés son especialidad de la casa y arriba son correctos, con un Ross Ford cantando los códigos. Si Escocia consigue llevar los partidos al juego cerrado, esconde la almendra en la melé o ata en corto el juego, los rivales lo pasarán mal. Contra lo que se pueda pensar, su delantera es la menos pesada: Allan Jacobsen (117), Ross Ford (115), Moray Low (115), Nathan Hines (116), Alastair Kellock (115), 6 Alasdair Strokosch (98), John Barclay (95), Johnnie Beattie (106): 877. Por los 920 de Gales, 914 de Inglaterra, 891 de Irlanda, 886 de Francia y 885 de Italia. Sin embargo, en su front row ninguno baja de 115, lo que es para tener en cuenta. Andy Robinson, que se ha comprado un piso en Edimburgo para trabajar más cómodamente (su familia vive en Bath), ha hablado de disciplina, de guerreros, de trabajo y sacrificio.
Backs: Chris Cusiter (Glasgow), Simon Danielli (Ulster), Nick De Luca (Edinburgh), Max Evans (Glasgow), Thom Evans (Glasgow), Phil Godman (Edinburgh), Alex Grove (Worcester), Ruaridh Jackson (Glasgow), Sean Lamont (Scarlets), Rory Lawson (Gloucester), Graeme Morrison (Glasgow), Dan Parks (Glasgow), Chris Paterson (Edinburgh), Hugo Southwell (Stade Français).
El juego de un equipo que ata en corto los prtidos pasa por la cabeza y las manos de su smedios. Con Blair lesionado, Cusiter será el 9 y Phil Goldman el 10. Un apertura práctico, inteligente, y que a diferencia de Parks (un 10 puro escocés, templar y patear), no tiene problemas en arrancarse en carrera si encuentra ocasión. Y eso estando Robinson en el banquillo, es un plus muy valorado. Ojo a Ruaridh Jackson, al que señalan como sustituto de Parks en Edimburgo. Y atrás, por fin, parece que hay un plan. Los Lamont se han puesto las pilas y mientras Rory espera al fondo del pasillo, Sean aparecerá por el carril abierto, ocupando Danielli (buena temporada en Ulster) el cerrado. La pareja de centros ha dado un espléndido resultado ante fidjianos y australianos. A los primeros les supieron buscar las cosquillas y a los segundos los defendieron con uñas y dientes en su 22. Parecen más fiables defensivamente que versátiles en ataque: dos ensayos en tres partidos. Y en el banquillo gente tan notable como Paterson, De Luca o Evans, un proyecto de gran jugador. Robinson sostiene que hay selecciones que mejoran en partidos caóticos y Escocia es una. Pesca en aguas revueltas y eso es lo que quiere: atar los partidos adelante y desatarlos atrás. Es decir, jugar con su delantera y dominar los partidos hasta desesperar a los rivales y obligarles a patear presionados para que sus tres cuartos jueguen con balones recuperados sorprendiendo. Los resultados con Escocia son cortos, como ejemplo el 6-9 ante Argentina o el 9-8 con Australia. Viajarán a Italia, presumiblemente a jugarse la cuchara de madera, pero cuidado que Inglaterra visita Murrayfield.
diumenge, 31 de gener del 2010
dissabte, 30 de gener del 2010
Previa VI Nacions: Italia
Delantera: Matias Aguero (Saracens-ENG), Mauro Bergamasco (Stade Français-FRA), Marco Bortolami (Gloucester-ENG), Martin Castrogiovanni (Leicester-ENG), Lorenzo Cittadini (Treviso), Carlo Antonio Del Fava (Viadana), Simone Favaro (Parma), Quintin Geldenhuys (Viadana), Leonardo Ghiraldini (Treviso), Francesco Minto (Parma), Fabio Ongaro (Saracens-ENG), Antonio Pavanello (Treviso), Salvatore Perugini (Bayonne-FRA), Josh Sole (Viadana), Manoa Vosawai (Parma), Alessandro Zanni (Treviso).
Italia llega al Seis Naciones con la botella a la mitad. ¿Medio vacía? La lesión de Parisse, alma del equipo, las ocho derrotas consecutivas que acumula en el VI Naciones y la lastimosa imagen dada en el partido inaugural con el experimento de Mauro Bergamasco de medio melé ante Inglaterra así lo hacen pensar. ¿Medio llena? El buen trabajo realizado ante Nueva Zelanda en San Siro y el triunfo ante los samoanos, por primera vez en su historia, invitan al optimismo.
La delantera vovlerá a ser la parte más fiable de la azzurra, a juzgar por el solvente rendimiento demostrado en los test ante los poderosos neozelandeses (6-20) y surafricanos (10-32). Mallet ha trabajado mucho la filosofía del pick and go a 2 y a 3, para aprovechar el poderío de su pack. La primera es de máximas garantías, con Perugini y Castrogiovani abajo. El papel del 1 puede ser fundamental en este rugby en el que los pilliers están barriendo las melés. Arriba parece que Quintin Geldenhyus y Del Fava son fijos, con el capitán Ghiraldini en el lateral. Equipo incómodo a la corta y pesado a la larga. Sus terceras son muy agresivos y trabajadores: Zanni, Mauro Bergamasco y Josh Sole. Un back row dinámico y un tigh five que planta cara a cualquiera. Un paquete competitivo, por oficio y por peso: Salvatore Perugini (111), 2 Leonardo Ghiraldini (101), Martin Castrogiovanni (122), Carlo Antonio Del Fava (115), Quintin Geldenhuys (116), Alessandro Zanni (105), 7 Mauro Bergamasco (105), Josh Sole (110).
Backs (14): Mirco Bergamasco (Stade Français-FRA), Riccardo Bocchino (Rovigo), Gonzalo Canale (Clermont-FRA), Gonzalo Garcia (Treviso), Craig Gower (Bayonne-FRA), Andrea Marcato (Treviso), Andrea Masi (Racing Metro-FRA), Luke McLean (Treviso), Simon Picone (Treviso), Matteo Pratichetti (Viadana), Kaine Robertson (Viadana), Michele Sepe (Viadana), Alberto Sgarbi (Treviso), Tito Tebaldi (Gran Parma).
Si algo ha caracterizado a Italia en estos últimos años es la sensación de orfandad mostrada en sus medios, donde no han encontrado una charniere, como dicen los franceses, de garantías. Sin embargo, parece que Nick Mallet ha encontrado la solución en una peculiar pareja: el joven Tito Tebaldi y el australiano nacionalizado Craig Gower. El medio melé parmesano ha dotado al equipo de ritmo y atrevimiento en las fases de rugby abierto, pero también ha puesto la pausa también cuando sus búfalos lo han precisado. Un jugador criado por Gianluca Guidi, con quien pudimos departir en el Congreso organizado por Rugby Soluciones en el estadio de Vallecas paralelamente a la celebración de la SIR. A su espalda Gower le ha dado fiablidad al juego transalpino. Correcto pateador, con una particular historia. Mallet se enteró de que podía contar con él porque tenía un abuelo italiano, sin embargo, consultó la Wikipedia (sí señores) y en ella encontró que Gower había tenido serios problemas disciplinarios y una tormentosa relación con la bebida. Aquel post en wikipedia casi hizo echarse atrás a Mallet, pero la falta de jugadores de garantías le acabó por convencer y contactó con él. Hoy Gower, un hombre nuevo, ha demostrado que todo el mundo tiene derecho a una segunda oportunidad. 30 años, 90 kilos y 1,75 son las dimensiones de este apertura que no rehuye el contacto y que lee bien las defensas, además de poner en juego a su línea. En la línea de tres cuartos Mallet ha encontrado en Luke McLean a una garantía como zaguero, tanto en el pateo como arriba, dejando al impetuoso Mirco Bergamasco el ala ciego y a Gonzalo García el puesto de primer centro. Gonzalo Canale, Pratichetti y Robertson se jugarán los otros dos puestos. La victoria ante los samoanos habla bien de este equipos atrás, sobrios al cierre y rápidos en el intervalo. Italia evidenció ante los polinesios cierta madurez atrás. Se acabaron los experimentos, los errores en las cortinas defensivas y las faltas de apoyo en las contras jugando con balones recuperados.
CALENDARIO: Irlanda-ITALIA, ITALIA-Inglaterra, ITALIA-Escocia, Francia-ITALIA y Gales-ITALIA.
Italia llega al Seis Naciones con la botella a la mitad. ¿Medio vacía? La lesión de Parisse, alma del equipo, las ocho derrotas consecutivas que acumula en el VI Naciones y la lastimosa imagen dada en el partido inaugural con el experimento de Mauro Bergamasco de medio melé ante Inglaterra así lo hacen pensar. ¿Medio llena? El buen trabajo realizado ante Nueva Zelanda en San Siro y el triunfo ante los samoanos, por primera vez en su historia, invitan al optimismo.
La delantera vovlerá a ser la parte más fiable de la azzurra, a juzgar por el solvente rendimiento demostrado en los test ante los poderosos neozelandeses (6-20) y surafricanos (10-32). Mallet ha trabajado mucho la filosofía del pick and go a 2 y a 3, para aprovechar el poderío de su pack. La primera es de máximas garantías, con Perugini y Castrogiovani abajo. El papel del 1 puede ser fundamental en este rugby en el que los pilliers están barriendo las melés. Arriba parece que Quintin Geldenhyus y Del Fava son fijos, con el capitán Ghiraldini en el lateral. Equipo incómodo a la corta y pesado a la larga. Sus terceras son muy agresivos y trabajadores: Zanni, Mauro Bergamasco y Josh Sole. Un back row dinámico y un tigh five que planta cara a cualquiera. Un paquete competitivo, por oficio y por peso: Salvatore Perugini (111), 2 Leonardo Ghiraldini (101), Martin Castrogiovanni (122), Carlo Antonio Del Fava (115), Quintin Geldenhuys (116), Alessandro Zanni (105), 7 Mauro Bergamasco (105), Josh Sole (110).
Backs (14): Mirco Bergamasco (Stade Français-FRA), Riccardo Bocchino (Rovigo), Gonzalo Canale (Clermont-FRA), Gonzalo Garcia (Treviso), Craig Gower (Bayonne-FRA), Andrea Marcato (Treviso), Andrea Masi (Racing Metro-FRA), Luke McLean (Treviso), Simon Picone (Treviso), Matteo Pratichetti (Viadana), Kaine Robertson (Viadana), Michele Sepe (Viadana), Alberto Sgarbi (Treviso), Tito Tebaldi (Gran Parma).
Si algo ha caracterizado a Italia en estos últimos años es la sensación de orfandad mostrada en sus medios, donde no han encontrado una charniere, como dicen los franceses, de garantías. Sin embargo, parece que Nick Mallet ha encontrado la solución en una peculiar pareja: el joven Tito Tebaldi y el australiano nacionalizado Craig Gower. El medio melé parmesano ha dotado al equipo de ritmo y atrevimiento en las fases de rugby abierto, pero también ha puesto la pausa también cuando sus búfalos lo han precisado. Un jugador criado por Gianluca Guidi, con quien pudimos departir en el Congreso organizado por Rugby Soluciones en el estadio de Vallecas paralelamente a la celebración de la SIR. A su espalda Gower le ha dado fiablidad al juego transalpino. Correcto pateador, con una particular historia. Mallet se enteró de que podía contar con él porque tenía un abuelo italiano, sin embargo, consultó la Wikipedia (sí señores) y en ella encontró que Gower había tenido serios problemas disciplinarios y una tormentosa relación con la bebida. Aquel post en wikipedia casi hizo echarse atrás a Mallet, pero la falta de jugadores de garantías le acabó por convencer y contactó con él. Hoy Gower, un hombre nuevo, ha demostrado que todo el mundo tiene derecho a una segunda oportunidad. 30 años, 90 kilos y 1,75 son las dimensiones de este apertura que no rehuye el contacto y que lee bien las defensas, además de poner en juego a su línea. En la línea de tres cuartos Mallet ha encontrado en Luke McLean a una garantía como zaguero, tanto en el pateo como arriba, dejando al impetuoso Mirco Bergamasco el ala ciego y a Gonzalo García el puesto de primer centro. Gonzalo Canale, Pratichetti y Robertson se jugarán los otros dos puestos. La victoria ante los samoanos habla bien de este equipos atrás, sobrios al cierre y rápidos en el intervalo. Italia evidenció ante los polinesios cierta madurez atrás. Se acabaron los experimentos, los errores en las cortinas defensivas y las faltas de apoyo en las contras jugando con balones recuperados.
CALENDARIO: Irlanda-ITALIA, ITALIA-Inglaterra, ITALIA-Escocia, Francia-ITALIA y Gales-ITALIA.
dilluns, 25 de gener del 2010
Garrotxa R.C. 26 - Reus R.C. 5
Aquest passat dissabte el Garrotxa RC va rebre el casa el Reus RC, els teixons venien tocats de la última derrota patida a barcelona i amb moltes ganes de tornar a demostrar que era un dels equip a tenir en compte en aquesta lliga de tercera catalana.
Els teixons van sortir al camp amb molta concentració, disposat a donar-ho tot des del primer minut i les coses ben aviat van començar anar be. Després d’una bona escapada, Jordi Gimenez va acabar donant la pilota a Sergi Carreres a poc metres de marca i fou ell qui anotar el primer assaig pels Garrotxins (5 -0), aquest no fou transformat. Minuts després la davantera local va recuperar una melé dins al camp dels Reusencs i Jordi Pallàs va aprofitar per fer una de les seves escapades i portar la pilota fins assaig, aquest sí que fou transformat (12-0). Després d’aquesta jugada els teixons van patir un contra temps, mateix Pallas, el mig de melé del seu equip va tindre que ser substituït per una lesió i entrà Aniol Ras. Aquest canvi provocar una mica de descontrol a la davantera duran als primer minut però ràpidament es van arreglar les coses. Abans d’acabar la mitja part dos assajos per cada equip, el primer pels garrotxins, de David Llagostera, després d’una vistosa jugada la línia (19-0). Pocs minuts després els de Reus no volien llençar la tovallola i van anotar abans de que finalitzes la primera part (19 – 5).
A la segona part, el partit es tornà més travat, els Garrotxins van tenir molta possessió i no van para de atacar amb contundència al rival però alguns errors a poca metres de marca van fer que no s’acabés de consolidar cap assaig fins als últims minuts, quan altre cop l’ala dels teixons David Llagostera anotava just sota pal donant així el bonus i el resultat final al Garrotxa RC (26 – 5).
Els teixons tornen a desplegar un bon joc. Cal destacar la millora a la línia dels tres quarts que va defensar amb bona actitud, jugant compenetrada i amb pocs errors de mans.Ara el Garrotxa RC té una setmana de descans en la que se seguirà treballant per millorar. El pròxim partit serà al camp del GEiEG, amb la tornada del derbi gironí.
Al XV inicial: Angel Viñuelas, Eduardo Sacristan, Jose Marquez, Marc Baldo, Ramon Pijuan, Sergi Carreras, Eric Bassiana, Marc Creus, Jordi Pallàs, Jordi Gimenez, Gillem Milian, Pau Port, Cristian Suqué, David Llagostera i Arnau Nart.
Els teixons van sortir al camp amb molta concentració, disposat a donar-ho tot des del primer minut i les coses ben aviat van començar anar be. Després d’una bona escapada, Jordi Gimenez va acabar donant la pilota a Sergi Carreres a poc metres de marca i fou ell qui anotar el primer assaig pels Garrotxins (5 -0), aquest no fou transformat. Minuts després la davantera local va recuperar una melé dins al camp dels Reusencs i Jordi Pallàs va aprofitar per fer una de les seves escapades i portar la pilota fins assaig, aquest sí que fou transformat (12-0). Després d’aquesta jugada els teixons van patir un contra temps, mateix Pallas, el mig de melé del seu equip va tindre que ser substituït per una lesió i entrà Aniol Ras. Aquest canvi provocar una mica de descontrol a la davantera duran als primer minut però ràpidament es van arreglar les coses. Abans d’acabar la mitja part dos assajos per cada equip, el primer pels garrotxins, de David Llagostera, després d’una vistosa jugada la línia (19-0). Pocs minuts després els de Reus no volien llençar la tovallola i van anotar abans de que finalitzes la primera part (19 – 5).
A la segona part, el partit es tornà més travat, els Garrotxins van tenir molta possessió i no van para de atacar amb contundència al rival però alguns errors a poca metres de marca van fer que no s’acabés de consolidar cap assaig fins als últims minuts, quan altre cop l’ala dels teixons David Llagostera anotava just sota pal donant així el bonus i el resultat final al Garrotxa RC (26 – 5).
Els teixons tornen a desplegar un bon joc. Cal destacar la millora a la línia dels tres quarts que va defensar amb bona actitud, jugant compenetrada i amb pocs errors de mans.Ara el Garrotxa RC té una setmana de descans en la que se seguirà treballant per millorar. El pròxim partit serà al camp del GEiEG, amb la tornada del derbi gironí.
Al XV inicial: Angel Viñuelas, Eduardo Sacristan, Jose Marquez, Marc Baldo, Ramon Pijuan, Sergi Carreras, Eric Bassiana, Marc Creus, Jordi Pallàs, Jordi Gimenez, Gillem Milian, Pau Port, Cristian Suqué, David Llagostera i Arnau Nart.
diumenge, 17 de gener del 2010
ARPN 32 - Garrotxa RC 12
Aquest passat diumenge el Garrotxa RC es va desplaçar fins a Barcelona per disputar un dels partit més importants de la temporada, contra l’ARPN, un dels equips més dur de la lliga i rival directe dels teixons.
Els teixons van haver de matinar per ser a les 9 del matí al camp de la teixonera, però això no excusa la mala primera part del Garrotxa RC, sobre tot el primer quart d’hora, on els de la Garrotxa van fer el seu pitjor rugbi, sense concentració ni en atac ni en defensa i sense poder desplegar un joc clar en cap moment. Els del Poble Nou, aprofitant-se del mal començament dels teixons anotaren dos assajos transformats als primers 20 minuts, ambdós per la línia de tres quarts, un dels seus punt més forts i alhora el més feble dels teixons, 14 a 0 al marcador a la meitat del primer període. Tot i el cop rebut per part dels locals els del Garrotxa RC no van deixar de lluitar i no van encaixar cap més assaig durant aquest part, tot i així els barcelonins van passar un cop de càstig a pals, ampliant una mica més l’avantatge abans dels descans (17 -0).
Amb el marcador en contra els teixons van sortir al camp disposat a endur-se la victòria. Aquesta motivació va fer que milloressin el seu joc, les melés començaven a funcionar i la superioritat a la línia no era tant clara, tot i així el poble nou va tornar anotar (22 – 0). El garrotxins van intentar reaccionar i després d’una llarga jugada d’atac per davantera, robant melés i intentant muntar bons mauls, Jordi Pallàs va anotar el primer assaig pels teixons (22 – 5). Els de l’ARPN van tornar a atacar amb força aquest cop però sense massa èxit, en veure que no passaven la defensa rival el seu mig d’obertura es va jugar un drop donant tres punts més als barcelonins (25-5), minuts després una errada de comunicació va fer que el Poble Nou robes una pilota garrotxina i anotés l’assaig que sentenciava difinitivament el partit (32 – 5). Els teixons però no van tirar la tovallola i amb una molt bona melé, els vuit davanters garrotxins van portar la pilota fins assaig deixant un resultat final de (32 – 12).
El Garrotxa RC perd desprès de dos mesos sense encaixar cap derrota, en un partit que ja es preveia molt difícil i que complica la classificació. Ara només cal pensar en el pròxim partit quan els garrotxins rebran a casa el Reus R.C.
Ja no hi ha marge d’error, cada partit serà una petita final si es vol aconseguir l’ascens, s’haurà de lluitar per cada punt, per cada metre, per cada pilota... Si una cosa tenim clara es que lluitarem fins al final, sense rendir-nos en cap moment. Queda tota una volta per davant i no es pot llençar tota la feina feta a la primera volta.
Ara més que mai PIT I COLLONS COMPANYS!!
Els teixons van haver de matinar per ser a les 9 del matí al camp de la teixonera, però això no excusa la mala primera part del Garrotxa RC, sobre tot el primer quart d’hora, on els de la Garrotxa van fer el seu pitjor rugbi, sense concentració ni en atac ni en defensa i sense poder desplegar un joc clar en cap moment. Els del Poble Nou, aprofitant-se del mal començament dels teixons anotaren dos assajos transformats als primers 20 minuts, ambdós per la línia de tres quarts, un dels seus punt més forts i alhora el més feble dels teixons, 14 a 0 al marcador a la meitat del primer període. Tot i el cop rebut per part dels locals els del Garrotxa RC no van deixar de lluitar i no van encaixar cap més assaig durant aquest part, tot i així els barcelonins van passar un cop de càstig a pals, ampliant una mica més l’avantatge abans dels descans (17 -0).
Amb el marcador en contra els teixons van sortir al camp disposat a endur-se la victòria. Aquesta motivació va fer que milloressin el seu joc, les melés començaven a funcionar i la superioritat a la línia no era tant clara, tot i així el poble nou va tornar anotar (22 – 0). El garrotxins van intentar reaccionar i després d’una llarga jugada d’atac per davantera, robant melés i intentant muntar bons mauls, Jordi Pallàs va anotar el primer assaig pels teixons (22 – 5). Els de l’ARPN van tornar a atacar amb força aquest cop però sense massa èxit, en veure que no passaven la defensa rival el seu mig d’obertura es va jugar un drop donant tres punts més als barcelonins (25-5), minuts després una errada de comunicació va fer que el Poble Nou robes una pilota garrotxina i anotés l’assaig que sentenciava difinitivament el partit (32 – 5). Els teixons però no van tirar la tovallola i amb una molt bona melé, els vuit davanters garrotxins van portar la pilota fins assaig deixant un resultat final de (32 – 12).
El Garrotxa RC perd desprès de dos mesos sense encaixar cap derrota, en un partit que ja es preveia molt difícil i que complica la classificació. Ara només cal pensar en el pròxim partit quan els garrotxins rebran a casa el Reus R.C.
Ja no hi ha marge d’error, cada partit serà una petita final si es vol aconseguir l’ascens, s’haurà de lluitar per cada punt, per cada metre, per cada pilota... Si una cosa tenim clara es que lluitarem fins al final, sense rendir-nos en cap moment. Queda tota una volta per davant i no es pot llençar tota la feina feta a la primera volta.
Ara més que mai PIT I COLLONS COMPANYS!!
diumenge, 10 de gener del 2010
Martorell RC 22 - Garrotxa RC 46
El Garrotxa RC es va desplaçar, aquest passat dissabte fins a Martorell per disputar l’últim partit de la primera volta de la lliga de tercera catalana.
Desprès del llarg temps sense jugar i el fort fred que ha fet aquest últims dies es presentava un partit molt dur.
Els Teixons van sortir el camp una mica descol•locats, cosa poc habitual aquesta temporada. Els primer minuts van ser un intercanvi constant de marques, fent que el partit fos molt tens i animat. Primer van anotar els garrotxins, amb una escapada de Jordi Gimenez quan encara es portaven molt pocs minuts jugats, els de Martorell però van reaccionar ràpid i van anotar a la següent jugada, al cap de pocs minuts Arnau Nart tornar anotar pels teixons i el Martorell tornaren a contestar. Gracies a les transformacions fou el Garrotxa RC el beneficiat d’aquest primer intercanvi d’impressions, (10 – 14). Abans d’acabar la primera part Jordi Pallàs anotar una altres assaig donant una mica més d’avantatge al seu equip (10-19). La quantitat de cops de càstig xiulats pel col•legiat, alguns més que dubtosos, van fer que els teixons no poguessin acabar de desenvolupar el seu joc i el que havia començat com un partit molt vistós i animat es va convertir en un partit molt travat amb molt poca continuïtat en el joc.
La segona part les coses van canviar a favor dels de la Terra aspres, Marc Creus fou el primer en anotar en el segon temps, amb una sortida de melé. Els de Martorell però no volien tirar la tovallola i van tornar a contestar aquest assaig (17 – 24). A partir d’aquí el partit va canviar, els davanters garrotxins empenyien amb força i no van cometre tants cops de càstig com a la primera part. Aquesta millora en el joc va fer que s’anotessin 3 assajos seguits, primer de Pallàs, seguit d’Aniol Banti ,després d’un bon maul de la davantera, i finalment Jordi Gimenez. El Martorell només va poder respondre amb un assaig a falta de 10 minuts per el final (22 -41). Per rematar la feina el l’ala garrotxí Sergi Carreres va anotar ja amb el cronometre fora de temps, deixant un resultat final de 22 – 46.
Els teixons acaben aquesta primera volta amb uns resultats esplèndids, havent perdut només un partit i havent-ne guanyat vuit. El que a principi de temporada es veia com un objectiu difícil cada cop es veu més a prop.
La setmana vinent els teixons afrontaran un dels partit més decisiu d’aquesta temporada contra l’ARPN, un dels equips més forts d’aquesta lliga, amb una gran tècnica individual, sobre tot a la línia dels tres quarts. Ara més que mai caldrà treballar de valent per intentar tornar a guanyar els del Poble Nou i aconseguir la tan valorada segona posició que els col•locaria amb moltes opcions de l’ascens.
Al XV inicial: Angel Viñuelas, Eduardo Sacristan, Jose Marquez, Marc Baldò, Ramon Pijuan, Cristian Suquè, Aniol Banti, Marc Creus, Jordi Pallàs, Pau Port, Guilliem Milian, Jordi Guimenez, Andreu Bastons, Aniol Ras i Arnau Nart.
Anims Teixons! Junts ho aconseguirem!!
PIT I COLLONS!!
Desprès del llarg temps sense jugar i el fort fred que ha fet aquest últims dies es presentava un partit molt dur.
Els Teixons van sortir el camp una mica descol•locats, cosa poc habitual aquesta temporada. Els primer minuts van ser un intercanvi constant de marques, fent que el partit fos molt tens i animat. Primer van anotar els garrotxins, amb una escapada de Jordi Gimenez quan encara es portaven molt pocs minuts jugats, els de Martorell però van reaccionar ràpid i van anotar a la següent jugada, al cap de pocs minuts Arnau Nart tornar anotar pels teixons i el Martorell tornaren a contestar. Gracies a les transformacions fou el Garrotxa RC el beneficiat d’aquest primer intercanvi d’impressions, (10 – 14). Abans d’acabar la primera part Jordi Pallàs anotar una altres assaig donant una mica més d’avantatge al seu equip (10-19). La quantitat de cops de càstig xiulats pel col•legiat, alguns més que dubtosos, van fer que els teixons no poguessin acabar de desenvolupar el seu joc i el que havia començat com un partit molt vistós i animat es va convertir en un partit molt travat amb molt poca continuïtat en el joc.
La segona part les coses van canviar a favor dels de la Terra aspres, Marc Creus fou el primer en anotar en el segon temps, amb una sortida de melé. Els de Martorell però no volien tirar la tovallola i van tornar a contestar aquest assaig (17 – 24). A partir d’aquí el partit va canviar, els davanters garrotxins empenyien amb força i no van cometre tants cops de càstig com a la primera part. Aquesta millora en el joc va fer que s’anotessin 3 assajos seguits, primer de Pallàs, seguit d’Aniol Banti ,després d’un bon maul de la davantera, i finalment Jordi Gimenez. El Martorell només va poder respondre amb un assaig a falta de 10 minuts per el final (22 -41). Per rematar la feina el l’ala garrotxí Sergi Carreres va anotar ja amb el cronometre fora de temps, deixant un resultat final de 22 – 46.
Els teixons acaben aquesta primera volta amb uns resultats esplèndids, havent perdut només un partit i havent-ne guanyat vuit. El que a principi de temporada es veia com un objectiu difícil cada cop es veu més a prop.
La setmana vinent els teixons afrontaran un dels partit més decisiu d’aquesta temporada contra l’ARPN, un dels equips més forts d’aquesta lliga, amb una gran tècnica individual, sobre tot a la línia dels tres quarts. Ara més que mai caldrà treballar de valent per intentar tornar a guanyar els del Poble Nou i aconseguir la tan valorada segona posició que els col•locaria amb moltes opcions de l’ascens.
Al XV inicial: Angel Viñuelas, Eduardo Sacristan, Jose Marquez, Marc Baldò, Ramon Pijuan, Cristian Suquè, Aniol Banti, Marc Creus, Jordi Pallàs, Pau Port, Guilliem Milian, Jordi Guimenez, Andreu Bastons, Aniol Ras i Arnau Nart.
Anims Teixons! Junts ho aconseguirem!!
PIT I COLLONS!!
diumenge, 3 de gener del 2010
Entranaments pròxima setmana.
Bones Teixons!! Us informo dels entrenaments d'aquesta pròxima setmana:
DILLUNS NO HI HA ENTRENAMENT PERQUÈ NO TENIM EL CAMP OBERT!
Es faran entrenament el dijous i divendres a les 8 del vespre!
A part el dimecres els germans Marquez van dir que potser hi anirien a correr o així però no hi haura llum, qui vulgui pot mirar de localitzar-los i quedar amb ells a la tarda!
Pit i collons!
DILLUNS NO HI HA ENTRENAMENT PERQUÈ NO TENIM EL CAMP OBERT!
Es faran entrenament el dijous i divendres a les 8 del vespre!
A part el dimecres els germans Marquez van dir que potser hi anirien a correr o així però no hi haura llum, qui vulgui pot mirar de localitzar-los i quedar amb ells a la tarda!
Pit i collons!
dimarts, 29 de desembre del 2009
Entrenament dimecres 30
Bones nois!
Us recordo que aquest dimecres 30 disposem del camp, per tant hi haurà entrenament com sempre a les 8h.
Fins demà Teixons!
Us recordo que aquest dimecres 30 disposem del camp, per tant hi haurà entrenament com sempre a les 8h.
Fins demà Teixons!
dissabte, 26 de desembre del 2009
Entrenament diumenge
Bones Teixons!
Espero que hagiu passat tots un bon Nadal. Us recordo que demà farem una mica d'entrenament per desintoxicar-nos d'aquest dies. Començarem a les 12h i despés anirem a dinar a casa en Suquet.
Vinga Teixons fins demà!
BON NADAL!!
Espero que hagiu passat tots un bon Nadal. Us recordo que demà farem una mica d'entrenament per desintoxicar-nos d'aquest dies. Començarem a les 12h i despés anirem a dinar a casa en Suquet.
Vinga Teixons fins demà!
BON NADAL!!
diumenge, 20 de desembre del 2009
Garrotxa RC 46- CEU 17
Aquest passat dissabte el Garrotxa RC va rebre a casa el CEU, un equip amb el que s’havien enfrontat fa dos anys. Els teixons només tenien les referències dels resultats que estava obtenint aquesta temporada i las seva situació a la classificació, just per sobre dels garrotxins.
Les baixes temperatures de la ultima setmana havien deixat el camp molt sec i ja es prèvia un partit molt dur.
Els teixons van sortir al camp molt concentrats, conscients de la importància que tenia guanyar aquest partit. Aquesta actitud inicial molt aviat va donar els seus fruits i quan encara no es portaven deu minuts jugats, en un cop de càstig a poc metres de la línia d’assaig, Pau Port va treure ràpid anotant així el primer assaig pels garrotxins. El Garrotxa RC va seguir treballant dur, els davanters donaven pilotes netes a la línia i empenyien amb més força que el contrari a la melé, a la línia la bona pressió en defensa permetia recuperar pilotes. Amb aquest bon joc els teixons van aconseguir anotar fins a set assajos a la primera part. Al primer de Port el van seguir un de Guillem Milian, un de Javi Jimenez -després d’un bon maul de tota la davantera garrotxina-, un altre de Arnau Nart i tres de Jordi Pallàs, dos d’aquest foren transformats donant així una avantatge de 39 a 0 a la mitja part.
A la segona part les coses no van anar tant bé pels teixons, on el seus joc va patir un clar deteriorament. Potser un accés de confiança amb una marcador tant ampli o el desgast físic de la primer part va fer que els teixons revessin tres assajos, tots per falta de concentració i organització en defensa. Tot i així Arnau Nart va tornar anotar pel seu equip amb una bona escapada, deixant un marcador final de 46 a 17.
Es tornà aconseguir la victòria amb bonus però amb un mal gust de boca final que serveix per donar-se compte que no es pot baixar mai el ritme i que aquest errors de concentració ens poden passar factura en altres partits on no es disposi d’un avantatge al marcador tant gran.
Ara la lliga es para, fins el 7 de gener, quan el Garrotxa RC es desplaçarà fins a Martorell en l’últim partit de la primera volta. Aquest període de vacances servirà per recuperar-se del desgast patit aquest primer tram de lliga en el que s’ha aconseguir uns resultats molt bons i recompensen tot el que s’ha treballat, sobretot a la pre-temporada, per tirar aquest equip endavant.
Gracies a tots i bones festes!!
PIT I COLLONS
Les baixes temperatures de la ultima setmana havien deixat el camp molt sec i ja es prèvia un partit molt dur.
Els teixons van sortir al camp molt concentrats, conscients de la importància que tenia guanyar aquest partit. Aquesta actitud inicial molt aviat va donar els seus fruits i quan encara no es portaven deu minuts jugats, en un cop de càstig a poc metres de la línia d’assaig, Pau Port va treure ràpid anotant així el primer assaig pels garrotxins. El Garrotxa RC va seguir treballant dur, els davanters donaven pilotes netes a la línia i empenyien amb més força que el contrari a la melé, a la línia la bona pressió en defensa permetia recuperar pilotes. Amb aquest bon joc els teixons van aconseguir anotar fins a set assajos a la primera part. Al primer de Port el van seguir un de Guillem Milian, un de Javi Jimenez -després d’un bon maul de tota la davantera garrotxina-, un altre de Arnau Nart i tres de Jordi Pallàs, dos d’aquest foren transformats donant així una avantatge de 39 a 0 a la mitja part.
A la segona part les coses no van anar tant bé pels teixons, on el seus joc va patir un clar deteriorament. Potser un accés de confiança amb una marcador tant ampli o el desgast físic de la primer part va fer que els teixons revessin tres assajos, tots per falta de concentració i organització en defensa. Tot i així Arnau Nart va tornar anotar pel seu equip amb una bona escapada, deixant un marcador final de 46 a 17.
Es tornà aconseguir la victòria amb bonus però amb un mal gust de boca final que serveix per donar-se compte que no es pot baixar mai el ritme i que aquest errors de concentració ens poden passar factura en altres partits on no es disposi d’un avantatge al marcador tant gran.
Ara la lliga es para, fins el 7 de gener, quan el Garrotxa RC es desplaçarà fins a Martorell en l’últim partit de la primera volta. Aquest període de vacances servirà per recuperar-se del desgast patit aquest primer tram de lliga en el que s’ha aconseguir uns resultats molt bons i recompensen tot el que s’ha treballat, sobretot a la pre-temporada, per tirar aquest equip endavant.
Gracies a tots i bones festes!!
PIT I COLLONS
diumenge, 13 de desembre del 2009
RC Quimics 24 - Garrotxa RC 33
Aquest passat dissabte el Garrotxa RC es va desplaçar fins a Barcelona per jugar el partit contra els Químics RC al camp de la teixonera, un equip ja conegut, amb el que sempre s’han disputat bons partits.
Els teixons van sortir al camp amb canvis en l’alineació respecte a altres partits, però disposats a donar-ho tot i aconseguir el màxims punts possibles. En els primers minuts els de la Garrotxa van sortir molt concentrats i amb només 5 minuts, després d’una llarga possessió dels visitants, Angel Viñuelas va aconseguir el primer assaig (0-5). L’empenta del Garrotxa RC va continuar i després d’un bon maul dels davanters el mig de melé Jordi Pallàs va fer una escapada anotant el segon assaig, aquest fou transformat (0-12). Tot i així aquest avantatge no reflectia el que estava passant dins el terreny de joc, ja que els Químics estaven donant més d’un ensurt a la línea dels teixons, desprès de dos placatges a pocs metres de la línia d’assaig va arribar la primera marca dels locals (5 -12). A partir d’aquell punt els barcelonins van veure per on podien fer mal, hi ho van aprofitar, anotant un altre assaig posant el marcador 10 – 12 al descans.
El Garrotxa RC veia com se li complicava el partit i que s’hauria de treballar molt dur, sobre tot en defensa, si es volia emportar la victòria de la teixonera.
Només començar la segona part els locals van donar un cop de moral als de la terra aspra anotant un altre assaig, aquest transformat, posant-se per davant en el marcador per primer cop (17 – 12). Els garrotxins però no es van enfonsar i després d’una bona empenta de la davantera i una llarga possessió dins al camp del rival, Marc Creus en una sortida de melé va assajar, tornant a posar l’equip per davant al marcador (17 – 19). Els Químics però van reaccionar ràpid i en un contraatac van anotar de nou (24-19). Calia un assaig per endur-se la victòria i el punt bonus de Barcelona, i així va ser, en un cop de càstig jugat a la mà a 5 metres de la línia de marca Ramon Pijuan, aprofitant tota la seva envergadura, va trencar la davantera contraria anotant un assaig que donava el bonus els de La Garrotxa (24-26), ara només calia defensar aquest avantatge durant els últims 15 minuts. Per acabar de rematar la feina desprès de recuperar una melé en contra i una bona melé pròpia, de nou Jordi Pallàs anotar l’últim assaig just abans del xiulet final.
Resultat final (24 – 33).
El Garrotxa RC aconseguia una victòria amb bonus, però sense jugar al nivell que s’estava jugant fins ara, en un partit en que es van cometre errors en defensa, però es va lluitar fins el final per guanyar-lo.
Ara a pensar en el pròxim cap de setmana, els teixons reben el CEU a casa, en el que pot ser un dels partit claus de la primera volta, ja que es tracta d’un rival directe. Caldrà treballar dur duran la setmana per no tornar a cometre els errors que es van cometre a Barcelona i lluitar per la victòria.
Els teixons van sortir al camp amb canvis en l’alineació respecte a altres partits, però disposats a donar-ho tot i aconseguir el màxims punts possibles. En els primers minuts els de la Garrotxa van sortir molt concentrats i amb només 5 minuts, després d’una llarga possessió dels visitants, Angel Viñuelas va aconseguir el primer assaig (0-5). L’empenta del Garrotxa RC va continuar i després d’un bon maul dels davanters el mig de melé Jordi Pallàs va fer una escapada anotant el segon assaig, aquest fou transformat (0-12). Tot i així aquest avantatge no reflectia el que estava passant dins el terreny de joc, ja que els Químics estaven donant més d’un ensurt a la línea dels teixons, desprès de dos placatges a pocs metres de la línia d’assaig va arribar la primera marca dels locals (5 -12). A partir d’aquell punt els barcelonins van veure per on podien fer mal, hi ho van aprofitar, anotant un altre assaig posant el marcador 10 – 12 al descans.
El Garrotxa RC veia com se li complicava el partit i que s’hauria de treballar molt dur, sobre tot en defensa, si es volia emportar la victòria de la teixonera.
Només començar la segona part els locals van donar un cop de moral als de la terra aspra anotant un altre assaig, aquest transformat, posant-se per davant en el marcador per primer cop (17 – 12). Els garrotxins però no es van enfonsar i després d’una bona empenta de la davantera i una llarga possessió dins al camp del rival, Marc Creus en una sortida de melé va assajar, tornant a posar l’equip per davant al marcador (17 – 19). Els Químics però van reaccionar ràpid i en un contraatac van anotar de nou (24-19). Calia un assaig per endur-se la victòria i el punt bonus de Barcelona, i així va ser, en un cop de càstig jugat a la mà a 5 metres de la línia de marca Ramon Pijuan, aprofitant tota la seva envergadura, va trencar la davantera contraria anotant un assaig que donava el bonus els de La Garrotxa (24-26), ara només calia defensar aquest avantatge durant els últims 15 minuts. Per acabar de rematar la feina desprès de recuperar una melé en contra i una bona melé pròpia, de nou Jordi Pallàs anotar l’últim assaig just abans del xiulet final.
Resultat final (24 – 33).
El Garrotxa RC aconseguia una victòria amb bonus, però sense jugar al nivell que s’estava jugant fins ara, en un partit en que es van cometre errors en defensa, però es va lluitar fins el final per guanyar-lo.
Ara a pensar en el pròxim cap de setmana, els teixons reben el CEU a casa, en el que pot ser un dels partit claus de la primera volta, ja que es tracta d’un rival directe. Caldrà treballar dur duran la setmana per no tornar a cometre els errors que es van cometre a Barcelona i lluitar per la victòria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)